La iaia / Joan Llopis Torres

Resulta que si els teus avis van tenir quatre filles, una, ineludiblement, és la teva mare. Aquesta llei universal, anterior a Galileu Galilei, física, antropològica, biològica, o el que sigui, també és anterior, no només al pobre senyor Galilei, que va renunciar que la Terra donés voltes al voltant del Sol, que ja és renunciar, sinó anterior a les mateixes ciències físiques, antopològiques, biològiques, tecnològiques, al pa amb tomàquet i al fricandó, es posi com es posi el capellà del poble, que en diu saber, per coses de la teologia, més que ningú. Deixant això clar perquè no hi hagi confusions, no sabria dir jo, què passava abans del diluvi, tret que algú m'ho expliqui, amb la condició que fos testimoni presencial, i no m'expliqui els encàrrecs del capellà, aquell que té mania de ficar-se en tot per dret de sotana. Una llei que la meva àvia, Ventura Mestres Serra, nascuda el 1898, sabia perfectament, com es desconeixen les causes i la relació amb la meva àvia de la pèrdua de Cuba, les Filipines i Puerto Rico, aquell mateix any, amb la certesa que ella va compensar aquest fet històric, sobradament, segons el meu punt de vista, perdonin la immodèstia, però per a mi, no hi ha color, i no et dic res per a la platja de Calafell. El món no seria el mateix sense aquelles dones d'aquells dies, digui el què digui el ministre de marina.

Amb la depressió nacional, la metròpolis, que eren els que manaven a les colònies, van quedar, es veu, molt deprimits. No així gaires particulars que van tornar carregats de duros, molts duros i moltes històries de l'Havana que ara es canten innocentment, d'un que es veu es va embarcar per anar a Cuba, a veure terres cubanes. Doncs resulta que els ministeris van rebre instruccions de reduir les plantilles de funcionaris, ja que no havia d'on treure per pagar tothom, endollats, molts i sobrats. Doncs per això, en cap despatx ni oficina, es va aconseguir acomiadar ningú, perquè per una altra llei universal, germana d'aquella, tots tenien un parent que impedia el seu acomiadament, només faltaria!, si és un cosí d'una cosina de la meva cosina!, molt estimada!, sense haver-hi manera, ni cul, per ser cul relacionat, a qui donar una puntada de peu. Fins que al ministeri que aleshores es deia d'ultramar, al que van haver de canviar el nom per motius obvis, en van trobar un que o bé no tenia parents o no els hi van trobar. Donant-se el cas que aquest funcionari, no només era acomiadable per això, sinó que a més ningú el coneixia, ni havia aparegut pel Ministeri, que se sabés, mai, ni un sol dia. Això sí, durant molts anys, aquest home va cobrar la seva nòmina, els havers, puntualment, sense que ningú, que se sàpiga, en rebés ni una sola queixa, ni un respir. Potser els puntuals pagaments, es va dir al Ministeri, es deuen que mai s'equivoqués en res, a no haver comès ni un sol error en la seva llarga carrera. Tot i això, va dir el ministre, per ser jo Gran d'Espanya i per a l'eficiència de l'Estat, i complir les instruccions rebudes d'alleugerir la nòmina del ministeri, sabent que cap altre ho havia aconseguit, havien de complir i donar exemple, i acomiadar-lo.
Com el bo que havia de passar aquells anys, ja havia passat a Calafell, no quedava sort que passar, resultant que aquell que ningú coneixia, l'acomiadat, era un poeta. I així van resultar uns dels versets més celebrats, ja que només la poesia i aquell mar, podien coincidir amb la meva àvia, versets que deien:
"Ets Gran d'Espanya
i ets petit,
vas ser ministre perquè sí
i en quatre setmanes i mitja
vas perdre Cuba, les Filipines,
a Puerto Rico
i a mi".
Quedant aquest “i a mi”, com uns dels versos més sublims de la poesia espanyola de tots els temps. Fins avui, que jo sàpiga, no ha estat superat per ningú, ni ho espero. De la mateixa manera que la meva iaia, com la teva, no ha estat superada per cap altra, ni en el cas que sigui de fora de Calafell Platja, o d'on Déu disposés per sort de tots. A veure qui pot doncs discutir les lleis de la naturalesa, la nostra sort incommensurable, la que aixeca l'escuma de les ones i aquelles platges.

Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.