Radio Noticias Xornal Galicia
Hoy:
00:00 / 00:00
Ho dic perquè no crec que la senyora Anna Simó i Castelló -Consellera d'Educació de la Generalitat de Catalunya- estigui en el coneixement d'aquests assumptes tan complicats (No s'ha de deixar el cognom de la mare. Mal costum ha estat sempre deixar-lo arraconat. Així que: Anna Simó i Castelló, no ho oblidem, ja que es tracta d'una persona a tenir en compte, d'òbvia transcendència per a l'educació dels nens i nenes de casa nostra)
Explica aquesta senyora que per ensenyar les matemàtiques i la llengua, no cal cap mètode. Tot a tomb dels baixos nivells de coneixement dels nens en aquestes matèries, per no dir similars als seus, malgrat les seves incontenibles explicacions que no expliquen res, sinó al contrari.
Aquesta senyora, potser creu que sant Agustí era espanyol, com pot resultar del nom del sant, afegit que els espanyols mai no es van entretenir en aquests desmentits. Es veu que no era de Valladolid. Resulta, senyora nostra, que era moro algerià, moro com tots els algerians, i en ser sant, estava molt preocupat a discernir entre el bé i el mal, el bé i el mal que ens entra al cos. Podem fer ja la translació al coneixement, allò que aprenem. El que aprenem bé o malament i com ho aprenem, si ho aprenem. El mètode, o perquè vostè segueixi el fil, la manera (la gravetat no hi té res a veure en aquests aprenentatges, ni, que se sàpiga, cap intervenció divina, però sant Agustí, el moro, sí ens dóna una pista, pel que es veu, per diferenciar el bé del mal. Aquest senyor deia que tenim, qui ho diria, unes potències, unes facultats, unes coses raríssimes, que són la memòria, l'enteniment i la voluntat. La memòria ni tocar-la, doncs necessita d'algun esforç? O per saber-se les taules de multiplicar no han de memoritzar els nens?, fins i tot abans de saber per què els serviran després?, S'han de memoritzar?, quin disbarat! No fos cas que ara, quan més capacitat tenen per memoritzar, els féssim memoritzar!. Pot ser que fos una cosa raonable, però a això també se'n diu estudiar, una paraula que cada vegada farà menys falta al diccionari, que per cert és en desús a les escoles. O m'explica vostè com nens i nenes, acabada la primària, no saben multiplicar ni dividir. I, saltant-me alguns punts en aquesta broma, com se'ls ensenya gramàtica als nens immigrants si no coneixen la llengua? No havíem quedat que la gramàtica és una reflexió sobre la llengua? Reflexionar sobre una llengua desconeguda, sobre el no-res, sobre el buit, es pot?, o és això filosofia? A un poble de Catalunya, una mestra que feia classes a immigrants per iniciativa de l'ajuntament, el primer dia els va explicar els pronoms. Els pobres no van sortir fugint de miracle. Potser la mestra feia servir el mètode de la consellera, que, segons la vaig sentir, consisteix en l'absència de mètode. Segons ella, tot consisteix a tenir clar "les diferents capacitats dels alumnes", i "els mestres són els millors per actuar en conseqüència". És de suposar que per actuar es referia a ensenyar, prou teatre tenim ja en aquesta vida. El mètode sense mètode, el de l'adaptació, deixat a l'atzar i desemparament dels desaconsellats mestres per part de la consellera, que ja sabran ells com funciona la gravetat en absència dels consells de la consellera, dels conills i conilleres, que ve a ser el mateix. A mi em va tocar cantar com a vostè per l'edat, n'estic segur. Una cosa horrible segons ens expliquen, però vostè i jo, d'això no en tinc cap dubte, ens sabem les serres de les serralades i les ries gallegues. La Sagra, Taibilla, Las Cabras, Salinas i Cazorla, se'n recorda?, i Muros, Noya, Arosa, Pontevedra i Vigo, cert que apreses en castellà, i si no aprenies, no passaves de curs. Ara els nens arriben a les integrals sense saber multiplicar ni dividir. Quantes ens en portem, senyora consellera? Fem la prova? Ja em dirà de què, si de les que ens en portem o de què, perquè la de la divisió no ens la sabem. O ja posats, podem fer primer la prova de la divisió i després la divisió, ja no vindrà d'aquí. Potser trobarem algun nen que sàpiga dividir. Els rius i els afluents els podem deixar pels que vulguin anar a pescar truites, als altres no els cal.
Podem pensar alguns que el que no es recorda, no se sap? Que només davant d'un jutge, hom sap perfectament què va fer, però diu que no se'n recorda, com a única excepció a la regla del saber o no saber i la memòria? 
No pensi que escric això amb ànim que deixi vostè el seu càrrec o que la facin fora, de cap manera, donada l'experiència, podrien posar-nos a alguna consellera pitjor, o pitjor encara, que li donés per aconsellar.
Una solució donada per millorar els resultats educatius és rebaixar les exigències. A un alumne de sisè de primària se li podria passar a exigir el nivell d'un de tercer, i així els resultats millorarien. O potser siguem molt optimistes.
Si sant Agustí aixequés el cap...!
Si sant Agustí ressuscités, ell mateix es tornaria a enterrar tot sol. És clar que si li donés per venir a parlar d'aquestes coses, el farien fora per moro, però aquestes són figues d'un altre paner.
Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

 Nuestras noticias son gratis bajo licencia GNU  

  •  Pero deseo colaborar
  • Donación 6 Euros 12 meses  
  •   Sin límite de restricciones
Si no desea suscribirse pero si, colaborar con nosotros.:

 Más información haciendo clic aquí...+

BANERPLAGIOXORNALGALICIA

Buscador Hemerotecas Grupo Pladesemapesga en Internet

Si no encuentras lo que buscas, EJEMPLO; " Antonio Suárez Gutierrez de Grupomar y Asturias " te proponemos intentarlo de nuevo desde aqui a través de los buscadores del grupo Pladesemapesga y directamente en la web

En la Hemeroteca xornalgalicia.com. -   En XornaldeGalicia.es Hemeroteca  -   En XornaldeGalicia.es -   En Diario Marítimo -   En Actualidad Ibérica ANAI  -   En Pladesemapesga -   En Tribuna Informativa.  -   En Acción y Transparencia Pública. -    En xornalgalicia.com -   En todo Internet