social youtube xornalgalicia   feed-image
social youtube xornalgalicia   feed-image
A ver si alguien que entienda me puede ayudar. No económicamente, pero yo se lo agradecería con buenos deseos, que ya se sabe que los pobres no tenemos bolsillos.
social youtube xornalgalicia   feed-image

 Al diari ARA, al senyor Villatoro, des de la seva superioritat moral, li ha vingut bé il·lustrar-nos sobre en què consisteix aquesta superioritat emparada en una suposada moralitat, que és, bíblicament, el que diferencia el bé del mal, com qualsevol que volgués separar el gall, per no posar ous, de la generosa gallina, que en fa de blancs i rossos. No sé si tanta diversitat serà del gust del senyor Villatoro, que tira més pel gall, menys problemàtic en aquests assumptes tan complicats de gustos i colors.

social youtube xornalgalicia   feed-image
Dins de res desapareixerem. Ni Home Hàbil ni res, ni dels altres homes classificats fins ara, no quedarà res. De l'Home Erectus, tampoc res. Digues-li Trempat o el que vulguis. Nosaltres es veu que som els Sàpiens, l'Home Malaguanyat. Tots quedarem en l'oblit. Només quedaran els xinesos.
social youtube xornalgalicia   feed-image

 

En un diario cogido para pasar el rato, entre páginas vacías propias del verano, sólo aliñadas con los desastres esparcidos que ya no alteran la rutina de nadie, excepto a los que han sufrido cualquier fatalidad (las víctimas del azar), cuando ahora los muertos son coloridos y en lugares lejanos de los que nunca hemos oído hablar o en casa del vecino, los lamentamos indiferentes sorbiendo una horchata de chufa.

social youtube xornalgalicia   feed-image
Yo vivía en la calle San Agustín junto a la Academia Cisneros, y fue inevitable que acudiera a sus clases. No a repaso, como se decía, sino a aprender algo. AL Instituto "Viejo" de aquellos años (1961-1967) se iba a cantar el Cara al Sol y poco más, con unos profes impresentables (todos), a menos que hoy se sufra algún síndrome con carácter retroactivo, o no nos queramos conocer ni a nosotros mismos.
social youtube xornalgalicia   feed-image

20210319 140549Hasta que llegó un día en que el arco iris no apareció nunca más. No para los enamorados que habían perdido el encantamiento y daban cuenta de que el horizonte siempre es de color gris, o negro, como la oscuridad clarividente de los que han perdido las ilusiones. El horizonte, aparentemente, como todas las ficciones imperturbables, siempre había estado allí. Cercano o lejano, se mantenía como alcanzable, hasta que se descubrió que el horizonte no existía. Nunca había existido ningún horizonte, no más allá de cualquier otro iluso espejismo.

social youtube xornalgalicia   feed-image
16229700564607598624262036090155No seré jo qui digui res de Fabián Estapé Rodríguez. Ni seré jo qui el bategi. Quin atreviment! Ningú mes lluny de ser capellà que jo (dit per entendre'ns)
El curiós és que li vaig sentir dir diverses vegades que quan s'escriu el nom i els cognoms d'algú, no està bé deixar-se el cognom de la mare, fet molt freqüent. Asserció que ell sempre practicava, posant sempre el segon cognom de qui citava, i, si el citava de viva veu, ho remarcava amb tota la intenció del món.
El curiós és que, a dia d'avui, no sé com es deia ell de nom (per si algú vol ajudar-me en aquesta curiosa qüestió), sabent i tenint clar que no existeixen els problemes, que el que hi ha són solucions, si bé, hi ha solucions insolubles.
Doncs bé, he vist el seu nom de tots els colors. Mai millor dit.
social youtube xornalgalicia   feed-image
biafra mapJacques Fauccart (el conegut com monsieur Afrique), conseller de Charles de Gaulle i posteriorment de George Pompidou, va ser el personatge sense escrúpols que, servint als interessos de França, no només va secundar sinó que va dirigir les estratègies polítiques i propagandístiques dels militars igbo enfrontats en la guerra contra el govern central de Nigèria, moltes vegades sense el coneixement de de Gaulle i dels mateixos militars de Biafra. Les menyspreables arts de la politica i els interessos d'Estat o bé es paguen amb sang o bé es paguen amb misèria en qualsevol de les seves formes.. Si són desxifrables, normalment es desvetllen tard, en aquest cas després de tres milions de morts, els quatre milions de refugiats que van abandonar el país i, entre d'altres patiments i matances com les de Kano, aquest cop contra Igbos civils fetes per militars del govern, creant l'estigma d'uns inesborrables fets (Aquest senyor Fauccart treballava a l'engròs, però era fi).
social youtube xornalgalicia   feed-image

6 juliol 1967 - 13 gener 1970 França, La Xina (de Mao), Portugal (feixista), el Vaticà (els Igbo eren majoritàriament catòlics) i Franco! (Una estranya barreja), van donar subministraments militars i de supervivència en suport de la independència de Biafra.

social youtube xornalgalicia   feed-image
20210511 163807Hace muchos años el registro de analfabetos lo llevaba la Policía Nacional. La cosa iba que cuando alguien al pedir el carné de identidad lo hacían firmar, si firmaba no era analfabeto, esto era todo (era considerado un ciudadano letrado circulando por aquella sociedad franquista) No quería decir nada si lamía el bolígrafo y se tomaba un buen rato para escribir su nombre.
social youtube xornalgalicia   feed-image
(Dispersión y concentración -aunque antagónico, que sin duda viene de angustia, y todo a la vez) La conclusión gravitatoria es que son las que caen por su propio peso, aunque aquí trataremos sólo de una (sola y potente bomba que llega a todas partes), siendo que España no existe (esta España), sino Madrid, sin que extrañen las exclamaciones (en el mismo momento que sale el conejo para hacer ver que nos maravillamos como niños con el truco de magia) el truco será cuando aparezca la verdadera y vieja España por ensalmo, y resulte que está por estrenar. Totalmente nueva. Moderna y progresista. Antigua y rancia. Demócrata disfrazada (por conveniencia) y autoritaria de alma (de corazón y por interés) Vieja y enferma. Malvada como una espada sin escrúpulos en la cuesta de las Perdices, haciendo sangre. Para muchos, el infierno.   
social youtube xornalgalicia   feed-image
Prèviament a aquesta manifestació pública, es vol deixar clar que el propietari d'un llibre és aquell que l'ha comprat amb els seus diners o l'hi han regalat, sigui pel seu sant, aniversari... o bé perquè la gent a vegades no sap què regalar. Creuen que regalar llibres està socialment ben vist i els deixa en bon lloc. És millor que regalar un gat que esgarrapa, per exemple. També és veritat que el preu dels llibres està un pèl per sota dels Rolex d'or i això és interesant.

Subcategorías

enriqueariasvega

Por Carlos Gonzalez Armada

PorDomingoSanz

FOTO DENIA

campana_de_propinas