Joan Llopis

Diuen que els bons mariners passen els temporals a la taverna. Jo he navegat prou per estar-hi d'acord. Des d'un dia amb 8 o 9 anys que l'avi (el Tèrcio) em va embarcar en un bot per anar al calamar, amb la bona sort que només posar el bot a l'aigua, després ja no destorbaria més, crec que abans de passar el sec, ja estava marejat, em van tornar a la platja, em vaig quedar assegut veient com anaven entrant al mar entre les onades que en perdre fons s'anaven aixecant, fins arribar desfetes als meus peus. Després d'una estona de mirar el mar sense que ens reconeguéssim, narinan, me'n vaig anar cap a casa, després d'aquest primer èxit mariner. Més endevant, amb el temps, amb el mar, vam fer una gran amistat. Narinan, perquè el primer barco de vela que vaig tenir, un veler danès de poca eslora, es deia Narinan (Després, tots els meus barcos es van dir T&Ventura, Tèrcio i Ventura), a Girona, el narinan el fan anar per dir xino-xano o anar fent, sense neguit. Sense tenir ni tan sols el patró d'esbarjo, me'n vaig anar a Maó, i en aquell dia em va sorprendre que en aquella costa nord de Menorca, també a barca parada, a diferència d'aquí, pescaven a ple sol del migdia, amb un para-sol de colors que jo em deia si no serien alguns anglesos fent l'anglès, que no se sap mai ben bé a la vida, el que fan. No sé si és per això que a mi em resulten, tret d'uns quants, força desagradables, sobretot des del dia que vaig saber que parlaven anglès. Els anglesos tenen moltes ocurrències. En tot cas, millor llegir-los que tractar-los. Els que no tingueu experiència amb els anglesos, només amb què mireu el Carles III, ja us quedarà tot clar sense que calgui res més, tot de cop. Dic això de la taverna per parlar una mica de la taverna del Puça. Res semblant a una taverna de contrabandistes ni gent perillosa, al contrari, es veia al entrar una sala sense gaire llum amb unes quantes taules, amb una curta barra al fons enganxada a la paret de la dreta, i oberta per l'esquerra també per entrar al que deuria ser el rebost, i poca cosa més. Abans d'entrar, es podia veure molts dies el Samulero assegut a les escales que pujaven al cinema pel darrera, després la fàbrica de gel. Ho faig amb la memòria d'aquell nen encara molt petit, i ho explico només per anomenar el nom del Puça, que es deia, crec, Ramon Ricart Dalmau.

Categoría de nivel principal o raíz: Opinión

Categoría: Joan Llopis

Publicado: 30 Marzo 2024

Lee más: CALAFELL PLATJA: EL TIET CAMILO I LA TIETA ANTONIETA / joan Llopis Torres