L'EXÈRCIT INQÜESTIONABLE / Joan Llopis Torres

Información
Joan Llopis 14 Septiembre 2021 228 votos - Para Votar tienen que ser usuario registrado
social youtube xornalgalicia   feed-image
Hi havia un curiós exèrcit que mai presentava batalla. Vivia immers en els seus propis assumptes (s'organitzava i desorganitzava contínuament sense haver perdut mai la fe en la victòria). La seva esperança estava fonamentada en una inesgotable moral de victòria que mantenia viva com una flama eterna incapaç de consumir l'esbarzer bíblic que els orientava cap al seu destí. Existia la creença que totes les derrotes sofertes i els màrtirs de tota la seva història els portarien qualsevol dia a una victòria sobtada. Feien i desfeien plans estratègics que eren d'allò més convenients, fins que consideraven que els temps havien canviat i calia canviar els plans per altres de nous adaptant-se a les noves circumstàncies, fins que consideressin necessaris nous canvis. Res els acovardia. Qualsevol infortuni era superat per infinites discussions entre discursos i proclames que eren tan controvertits com aplaudits per a novament sentir-se excitats per la immediata victòria que sens dubte era imminent. La victòria seria absoluta i incontestable.
      Que s'aconseguirien els objectius era tan inqüestionable que es rebutjava qualsevol enfrontament amb l'enemic per innecessari.
Per un manifest amor propi, en aquest cas batejat com patriotisme tantes vegades confirmat, els exèrcits contendents esporàdicament mantenien reunions per no ignorar-se i saber l'un de l'altre, tot i que a petició d'un i concessió de l'altre, sempre, donades les seves particulars idiosincràsies, amb greus dialèctiques i reclamacions que eren clarament explicades, tot i que, per evitar excessos innecessaris que poguessin perjudicar les seves cordials relacions enfrontades -conseqüència de la bona voluntat en solucionar el conflicte que tots dos es manifestaven contínuament-, prèviament es reunien representants dels dos costats per concertar les propostes, evitant posteriors desavinences, i, fins i tot -mostra del encertat d'aquestes anteriors trobades a la del dia assenyalat-, pactaven els mateixos èxits que s'aconseguirien, també s'havia d'acordar, ja que era necessari ser molt efectistes en qüestions de bel·ligerància, com a mostra de com eren les seves posicions enfrontades, "molt enfrontades", van coincidir els representants a manifestar com un dels punts en les declaracions públiques -molt minses però repetides-, anteriors a la reunió que se celebraria immediatament donada la gravetat i la urgència de la situació. 
Les conclusions d'aquesta reunió exploratòria no es feien publiques de mutu acord. Acordaven el que resultarien després, lamentablement i amb el desànim de tots, els desacords que no havien pogut ser esmenats, que serien els que es farien públics, fent òbvia la continuïtat ineludible de les hostilitats. 
Mentre tot això succeeix, les rieres continuen abocant aigua al riu que discorre plàcidament fins un Mediterrani blau i pacífic.
 
Joan Llopis Torres

campana_de_propinas