(Segona part) QUAN FRANCO VA SER INDEPENDENTISTA - LA GUERRA DE BIAFRA - LA NIGÈRIA QUE HE VISCUT (II) /Joan LlopisTorres

Información
Joan Llopis 27 Mayo 2021 556 votos
social youtube xornalgalicia   feed-image
biafra mapJacques Fauccart (el conegut com monsieur Afrique), conseller de Charles de Gaulle i posteriorment de George Pompidou, va ser el personatge sense escrúpols que, servint als interessos de França, no només va secundar sinó que va dirigir les estratègies polítiques i propagandístiques dels militars igbo enfrontats en la guerra contra el govern central de Nigèria, moltes vegades sense el coneixement de de Gaulle i dels mateixos militars de Biafra. Les menyspreables arts de la politica i els interessos d'Estat o bé es paguen amb sang o bé es paguen amb misèria en qualsevol de les seves formes.. Si són desxifrables, normalment es desvetllen tard, en aquest cas després de tres milions de morts, els quatre milions de refugiats que van abandonar el país i, entre d'altres patiments i matances com les de Kano, aquest cop contra Igbos civils fetes per militars del govern, creant l'estigma d'uns inesborrables fets (Aquest senyor Fauccart treballava a l'engròs, però era fi).
Durant el conflicte, militars del govern van assassinar a Kano a una nombrosa població civil igbo que s'havia anat establint al nord, majoritàriament comerciants i funcionaris. Avui, Kano amb Kaduna (on jo tinc amistat amb el representant local de l'NNPC, l'agència oficial del petroli, i amb un pastor cristià i altres amics- a Nigèria els pastors protestants es dediquen obertament als negocis, moltes vegades la seva intervenció vol presuposar la moralitat dels acords tot i que jo en conec algún que podria fer perfectament de pirata a Somalia o en una pel.lícula de l'Errol Flynn- on he estat ben rebut en diverses ocasions sense excessives prevencions), juntament amb altres estats del nord com Borno o Maiduguri, de gran majoria musulmana, són àrees on opera Boko Haram amb l'objectiu d'implantar, practicant un terrorisme indiscriminat contra civils, la Sharia, que consisteix en un codi de justícia àmpliament acceptat a Nigèria paral·lel o solapat a les lleis federals, i naturalment l'implantació d'un Estat islàmic que voldrien ampliar a Benin, Niger, la zona del sud del Chad  i Camerun amb altres. ('Boko Haram' vol dir "la pretensiositat és anatema", no, com es creu molt escampat, "l'educació occidental és pecat". Em resulta imprecís allò de 'per els seus actes els coneixereu', ja que quantes vegades aquests actes es desconeixen. Pels efectes es coneixen les causes. Efectes que són més difícils d'amagar, encara que s'hi posin tots elsesforços i tota la intenció d'ocultació. Quan d'un terme es desconeix el seu precís significat perquè s'ofereixen diferentes versions, encara que totes vinguin a dir el mateix, com en el terme Gihad o Jihad, el més explicatiu, si es vol tirar pel dret, el millor és veure les seves conseqüències. Així, sense academicismes, tot queda més clar)
Els que van aconseguir escapar cap el seu Sud, el sud-est d'origen, van donar a conèixer les matances de Kano per tot el país, cosa que va complementar, aquest cop amb fets i protagonistes certs, les estratègies propagandístiques de monsieur Fauccart orientades a culpar al govern dels desastres de Biafra.
De les maniobres del monsieur Fauccart és molt explicativa una operació d'ajuda que, com fos que que el govern i l'opinió pública francesa eren contraris a finançar la guerra (era una societat molt tocada que venia de la guerra d'Indoxina i tot just havia patit vuit anys (des de 1954 fins 1962) la Guerra d'Algèria (la Guerra d'Independència d'Algèria), així, no se li va acudir res més que, a través d'un molt efectista programa de televisió, organitzar una col·lecta de fons implicant a tota la societat francesa, incloses organitzacions civils i ONGs, utilitzant les imatges dels efectes devastadors de la guerra en tota la seva amplitud, morts de la guerra, pobles i conreus arrasats, la mortalitat, infantil preferentment, assassinats i massacres i els testimonis de metges i voluntaris que van acudir a ajudar als llocs més necessitats entre bombardejos i enfrontaments jugant-se la vida (les barbaritats incomptables es van produir pels dos bàndols, al igual que violacions i tot tipus d'indignitats), tot el terror, i tot apel·lant als sentiments dels francesos. Va posar tota la carn a l'olla, encara que faci de mal dir. El resultat va ser que va recollir milions de francs que manifestaven els bons i millors sentiments dels francesos. Va manifestar Fauccart que aquests fons es lliurarien a la Creu Roja de Biafra. Però atès que Biafra no tenia Creu Roja, els va lliurar a Suïssa a una representació biafrenya que un cop va tenir el capital el va destinar, potser per la impossibilitat dita, a comprar armes.
Per explicar el taranna dels nigerians explicaré una història viscuda. A Nigèria hi ha dos nivells de corrupció, el gran, el que mou fortunes, el que transacciona en dòlars, milions i milions de dòlars, i el petit, el de carrer, el del dia a dia, que funciona amb naires, la Naira és la moneda del país, tot en paper, a Nigèria no hi ha monedes, no hi ha xavalla. Al dir de carrer vull dir els serveis de l'administració pública, totes les seves oficines. Aquesta n'és una de les més amables. N'he viscut d'altres més desagradables, les que més m'han disgustat són les d'inmigració. Amb la policía sempre te n'ensurts, sempre que sigui, com deia, coses de carrer.
Jo conduïa amb el permís europeu il.legalment, fins que vaig anar a veure què havia de fer per obtenir el permís de conduir a Nigèria. El director de l'oficina em va explicar que havia de seguir tot el procés, anar a l'autoescola per conèixer les lleis i pràctiques nacionals, els senyals, les pràctiques amb el cotxe, l'examen, igual que aquí. Jo li vaig dir que era una sort que no hagués de fer la primera comunió una altra vegada. Li vaig mirar la cara per veure si l'acudit treia formalitat a la cosa, però va insistir que si volia el carnet ja sabia el que havia de fer, i això si aprovava. Jo ja havia conegut els impossibles a Nigèria. Bé, amic meu..., li deia jo, sense saber com continuar. A la meva edat un examen de conduir... Sap vostè que he vingut amb cotxe ... No vaig acabar la frase -mirant-me'l a veure quina cara feia- Vaig deixar passar uns moments per veure què deia, i vaig acabar la frase ... conduint? Això li va fer gràcia. Anar a treure't el carnet de conduir i dir-li al director de l'oficina que hi has anat conduint el teu cotxe, per bé que sigui curiós, a Nigèria et pot passar qualsevol cosa, tot i que no deixava de tractar-me com un funcionari fent la seva feina. Em dic John, puc preguntar-li el seu nom? A un funcionari no li pots dir si hi ha manera d'arreglar-ho i quant val. Això no funciona així. Amb la policia és diferent, tots tenen la seva peculiaritat. I va i em diu que es diu Igbinedion. -Igbinedion? Quina casualitat, jo sóc amic i convidat aquí a Nigèria d'un senyor que es diu Igbinedion, Mister Lucky Igbinedion. Eren germans. Lucky Igbinedion és el primogènit de Gabriel Igbinedion l'Esama de Benín que té quaranta-dos fills. Així que ben pensat, al tenir-los repartits per tot arreu no era tan estrany encertar-ne un. Aquí van vindre algunes cortesies. I després... Mister John, tot i així no puc inventar-me un carnert com si florís del no-res. Però podem fer una cosa, una renovació! Miri, jo aqui sóc el registre dels carnets en vigor i fem les renovacions; efectuem les comprovacions i fem la documentació per presentar en una altra oficina que és la que lliura els carnets, així que si li sembla bé el que podem fer és una renovació! 
Es veu que si tens amics que es diguin Igbinedion les flors floreixen, si no, no. Així que vam fer l'arranjament, que una cosa no treu l'altra, i vaig tenir el carnet de conduir renovat (florit del no res) sense haver de fer de nou l'examen ni la primera comunió.
A Nigèria hi ha personatges que es fan portar les pizzes des de Londres per British Airways (això no és un acudit)
No va ser aquesta l'única manipulació de Fauccart. Una de les seves operacions va ser mobilitzar nombrosos periodistes d'influència internacional, més aviat de tendències esquerranes, preferentment anglesos, per mobilitzar l'opinió pública mundial en favor de Biafra. Mentrestant, la guerra continuava, el drama es desenvolupava acte rere acte per esdevenir una tragèdia des de l'inici absent de raons. El que es pretenia era allargar la guerra i que Anglaterra no fos des de Nigèria, des de les àrees de domini de tot el curs del Níger, un centre postcolonial d'influència, de preponderància financera i d'explotació de recursos. A l'hora que, exterioritzant els horrors de la guerra, esperaven que l'opinió mundial no pogués suportar el que passava i forcés a les Nacions Unides a intervenir, potser amb un status quo favorable a Biafra com a única sortida. Rellevants personatges van sucumbir a aquesta gegantina manipulació. Frederick Forsyth va escriure 'Gènesi d'una llegenda africana: la història de Biafra', també influït per aquesta atmósfera internacional. Això quan Anglaterra i la URSS col·laboraven amb el govern central nigerià, una estranya parella de ball en plena guerra freda.
El Servei d'Inteligensia i l'Oficina d'Exteriors britàniques no estaven en els seus millors moments, encara recuperant-se d'haver estat greument infiltrades, i, per això, encara amb dubtes i prevencions sobre la seva Intel·ligència per part de totes les agències del món, inclòs per part del mateix govern britànic en els anys d'aquesta guerra. Sent irrellevant en política internacional, havia llavors a Anglaterra un govern laborista.
I seguim sense saber en aquest moment quan i com acabarà la guerra. No se sap mai quan acabarà qualsevol guerra, fins que sobtadament, acaben. 
 
Segueix....
               (Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.)

campana_de_propinas