Información
256 votos

ASSOCIACIÓ CLANDESTINA DE LLADRES DE LLIBRES. COMUNICAT

Información
;Joan Llopis 11 Abril 2021 Sección; Opinión

Ratio: 5 / 5

Inicio activadoInicio activadoInicio activadoInicio activadoInicio activado
 
Prèviament a aquesta manifestació pública, es vol deixar clar que el propietari d'un llibre és aquell que l'ha comprat amb els seus diners o l'hi han regalat, sigui pel seu sant, aniversari... o bé perquè la gent a vegades no sap què regalar. Creuen que regalar llibres està socialment ben vist i els deixa en bon lloc. És millor que regalar un gat que esgarrapa, per exemple. També és veritat que el preu dels llibres està un pèl per sota dels Rolex d'or i això és interesant.
 
      Volem manifestar que queda oberta la inscripció a l'associació sense cap requisit.
 
Si bé se suposa que ha quedat clar que els nous inscrits hauran de robar llibres (qualsevol pot fer una altra cosa, peró nosaltres robem llibres, només llibres, no hi hagi confusió en això). També estaria bé saber que un lladre de bancs no és el que atraca un banc, sinó aquell que atraca un banc i l'enxampen. Si no l'enxampen no és un atracador de bancs sinó un turista que gaudeix del seu treball a Sant Feliu de Gixols, Andraitx, o en una platja del Carib. És un senyor molt agradable que gaudeix dels seus diners. Així és la vida. Les coses clares.
 
Si algú pensa que això és una immoralitat és que no sap el que és una immoralitat. (Sobre el punt anterior no pensem donar cap explicació)
 
Si la teva mare et renya, segur que té raó. Totes les mares del món tenen raó, sobretot si són mares i bones persones. Totes les mares del món són bones persones. Aclarit això últim, també és cert que el món evoluciona. Si ho creus, pots dir-li que gairebé tothom n'està convençut. Això la deixarà dubtosa per una estona. Arribats aquí, li pots dir que a l'associació la rebrem amb els braços oberts, i que el dia de la mare li regalarem el llibre titulat 'Mare només n'hi ha una'. Al teu pare, el dia de Sant Josep li regalarem 'El manual del carpintero', perquè estigui content.
 
Queda prohibit robar a les llibreries. Hem comprovat amb sorpresa que el gremi de llibreters no s'ho mira amb bons ulls el que fem. Es veu que el que volen és vendre llibres. Ens hem adonat que mai pregunten: Què se'l llegirà aquest llibre? (Ni una sola vegada!, Mai!, Ni pel mal de morir!) Segons els dies de l'any acostumen a preguntar: Què és per a regal? (Això sí que ho pregunten. Com que són uns intel·lectuals els llibreters solen ser amables, però secs com una passa)
 
I a tu que t'importa si és per regalar! Què t'ho pregunto jo el que regales, senyor llibreter? Si us plau! Faci el favor! Emboliqui'l com Déu mana i no sigui curiós (no sigui que li netegi la llibreria)
Després d'aquest curt preàmbul, arribem al primer punt del comunicat.
 
      El primer i únic punt del comunicat diu que només es pot robar un llibre alhora. I un cop llegit (llegir-lo és obligatori), s'haurà de regalar a una altra persona (s'ha de fer córrer). A aquesta persona se li preguntarà: Què t'ho llegiràs? (Hem de recordar que som lladres, no som llibreters. No els emboliquem ni els posem un llacet als llibres! Som gent seriosa!)
Doncs què et pensaves? Que te'l quedaries el llibre? Què et veus estiuejant a Sant Feliu? No, no?... I pensa que si un dia véns a casa meva, et vigilaré com si fossis una guineu.
      L'any 1975, sent jo bibliotecari d'un institut (!). Posem admiració. L'història és llarga i aquí innecessària. Vaig veure que entre els clàssics castellans -allà no n'hi havia d'altres ni se'ls esperava- i havia un llibre que es deia 'La fauna de los cadáveres'. Vaig veure que aquest llibre no l'havia llegit mai ningú. Era interessantíssim. Així que, el vaig "robar". I com si fos un agent del John le Carré en plena guerra freda, travessant el pont dels espies sense tremolar tot i aquella gelor, el vaig passar a un membre de la meva xarxa a l'altre costat del mur, perquè el llegís amb molta cura doncs d'enxampar-lo l'Stasi ens afusellarien a tots. Va ser curiosament i en aquestes circumstàncies de risc extrem que el llibre va començar a circular amb un èxit que no es pot explicar (recordem que érem espies en la clandestinitat) Aquí va néixer l'Associació de Lladres de Llibres que cap George Smiley ha pogut desentranyar. No sap que aquesta associació no té cap membre. No existim. Recorda-ho.
Per tranquilitat del propietari hem de dir que, encara que no el vegi mai més, el llibre sempre serà seu. Un dret és un dret. Y quedi manifestat que nosaltres sempre respectem y respectarem el dret de propietat.
(Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.)

campana_de_propinas