Joan Llopis
- Detalles
- Categoría de nivel principal o raíz: Opinión
- Categoría: Joan Llopis
- Visto: 340
EL SOFOCO DE LA VERGÜENZA / JOAN LLOPIS TORRES
- Información
- Joan Llopis 19 Julio 2021 340 votos
En un diario cogido para pasar el rato, entre páginas vacías propias del verano, sólo aliñadas con los desastres esparcidos que ya no alteran la rutina de nadie, excepto a los que han sufrido cualquier fatalidad (las víctimas del azar), cuando ahora los muertos son coloridos y en lugares lejanos de los que nunca hemos oído hablar o en casa del vecino, los lamentamos indiferentes sorbiendo una horchata de chufa.
- Detalles
- Categoría de nivel principal o raíz: Opinión
- Categoría: Joan Llopis
- Visto: 761
EL CATEDRÁTICO Y LA GALLINA / JOAN LLOPIS TORRES
- Información
- Joan Llopis 01 Julio 2021 761 votos
Yo vivía en la calle San Agustín junto a la Academia Cisneros, y fue inevitable que acudiera a sus clases. No a repaso, como se decía, sino a aprender algo. AL Instituto "Viejo" de aquellos años (1961-1967) se iba a cantar el Cara al Sol y poco más, con unos profes impresentables (todos), a menos que hoy se sufra algún síndrome con carácter retroactivo, o no nos queramos conocer ni a nosotros mismos.
- Detalles
- Categoría de nivel principal o raíz: Opinión
- Categoría: Joan Llopis
- Visto: 725
UN DÍA U OTRO / Joan Llopis Torres
- Información
- Joan Llopis 13 Junio 2021 725 votos
Hasta que llegó un día en que el arco iris no apareció nunca más. No para los enamorados que habían perdido el encantamiento y daban cuenta de que el horizonte siempre es de color gris, o negro, como la oscuridad clarividente de los que han perdido las ilusiones. El horizonte, aparentemente, como todas las ficciones imperturbables, siempre había estado allí. Cercano o lejano, se mantenía como alcanzable, hasta que se descubrió que el horizonte no existía. Nunca había existido ningún horizonte, no más allá de cualquier otro iluso espejismo.
- Detalles
- Categoría de nivel principal o raíz: Opinión
- Categoría: Joan Llopis
- Visto: 713
FABIÁN ESTAPÉ / JOAN LLOPIS TORRES
- Información
- Joan Llopis 06 Junio 2021 713 votos
No seré jo qui digui res de Fabián Estapé Rodríguez. Ni seré jo qui el bategi. Quin atreviment! Ningú mes lluny de ser capellà que jo (dit per entendre'ns) El curiós és que li vaig sentir dir diverses vegades que quan s'escriu el nom i els cognoms d'algú, no està bé deixar-se el cognom de la mare, fet molt freqüent. Asserció que ell sempre practicava, posant sempre el segon cognom de qui citava, i, si el citava de viva veu, ho remarcava amb tota la intenció del món. El curiós és que, a dia d'avui, no sé com es deia ell de nom (per si algú vol ajudar-me en aquesta curiosa qüestió), sabent i tenint clar que no existeixen els problemes, que el que hi ha són solucions, si bé, hi ha solucions insolubles. Doncs bé, he vist el seu nom de tots els colors. Mai millor dit.
- Detalles
- Categoría de nivel principal o raíz: Opinión
- Categoría: Joan Llopis
- Visto: 686
(Segona part) QUAN FRANCO VA SER INDEPENDENTISTA - LA GUERRA DE BIAFRA - LA NIGÈRIA QUE HE VISCUT (II) /Joan LlopisTorres
- Información
- Joan Llopis 27 Mayo 2021 686 votos
Jacques Fauccart (el conegut com monsieur Afrique), conseller de Charles de Gaulle i posteriorment de George Pompidou, va ser el personatge sense escrúpols que, servint als interessos de França, no només va secundar sinó que va dirigir les estratègies polítiques i propagandístiques dels militars igbo enfrontats en la guerra contra el govern central de Nigèria, moltes vegades sense el coneixement de de Gaulle i dels mateixos militars de Biafra. Les menyspreables arts de la politica i els interessos d'Estat o bé es paguen amb sang o bé es paguen amb misèria en qualsevol de les seves formes.. Si són desxifrables, normalment es desvetllen tard, en aquest cas després de tres milions de morts, els quatre milions de refugiats que van abandonar el país i, entre d'altres patiments i matances com les de Kano, aquest cop contra Igbos civils fetes per militars del govern, creant l'estigma d'uns inesborrables fets (Aquest senyor Fauccart treballava a l'engròs, però era fi).
- Detalles
- Categoría de nivel principal o raíz: Opinión
- Categoría: Joan Llopis
- Visto: 838
QUAN FRANCO VA SER INDEPENDENTISTA / Joan Llopis Torres (primera part)
- Información
- Joan Llopis 24 Mayo 2021 838 votos
6 juliol 1967 - 13 gener 1970 França, La Xina (de Mao), Portugal (feixista), el Vaticà (els Igbo eren majoritàriament catòlics) i Franco! (Una estranya barreja), van donar subministraments militars i de supervivència en suport de la independència de Biafra.
- Detalles
- Categoría de nivel principal o raíz: Opinión
- Categoría: Joan Llopis
- Visto: 692
PROHIBIDO ESCRIBIR CARTAS DE AMOR A LA NOVIA DE OTRO / Joan Llopis Torres
- Información
- Joan Llopis 12 Mayo 2021 692 votos
Hace muchos años el registro de analfabetos lo llevaba la Policía Nacional. La cosa iba que cuando alguien al pedir el carné de identidad lo hacían firmar, si firmaba no era analfabeto, esto era todo (era considerado un ciudadano letrado circulando por aquella sociedad franquista) No quería decir nada si lamía el bolígrafo y se tomaba un buen rato para escribir su nombre.
- Detalles
- Categoría de nivel principal o raíz: Opinión
- Categoría: Joan Llopis
- Visto: 772
BOMBA DE DISPERSIÓN Y CONCENTRACIÓN / JOAN LLOPIS TORRES
- Información
- Joan Llopis 26 Abril 2021 772 votos
(Dispersión y concentración -aunque antagónico, que sin duda viene de angustia, y todo a la vez) La conclusión gravitatoria es que son las que caen por su propio peso, aunque aquí trataremos sólo de una (sola y potente bomba que llega a todas partes), siendo que España no existe (esta España), sino Madrid, sin que extrañen las exclamaciones (en el mismo momento que sale el conejo para hacer ver que nos maravillamos como niños con el truco de magia) el truco será cuando aparezca la verdadera y vieja España por ensalmo, y resulte que está por estrenar. Totalmente nueva. Moderna y progresista. Antigua y rancia. Demócrata disfrazada (por conveniencia) y autoritaria de alma (de corazón y por interés) Vieja y enferma. Malvada como una espada sin escrúpulos en la cuesta de las Perdices, haciendo sangre. Para muchos, el infierno.
- Detalles
- Categoría de nivel principal o raíz: Opinión
- Categoría: Joan Llopis
- Visto: 548
ASSOCIACIÓ CLANDESTINA DE LLADRES DE LLIBRES. COMUNICAT
- Información
- Joan Llopis 11 Abril 2021 548 votos
Prèviament a aquesta manifestació pública, es vol deixar clar que el propietari d'un llibre és aquell que l'ha comprat amb els seus diners o l'hi han regalat, sigui pel seu sant, aniversari... o bé perquè la gent a vegades no sap què regalar. Creuen que regalar llibres està socialment ben vist i els deixa en bon lloc. És millor que regalar un gat que esgarrapa, per exemple. També és veritat que el preu dels llibres està un pèl per sota dels Rolex d'or i això és interesant.
- Detalles
- Categoría de nivel principal o raíz: Opinión
- Categoría: Joan Llopis
- Visto: 532
QUE NO ME OYES ?/ Joan Llopis Torres
- Información
- Joan Llopis 09 Abril 2021 532 votos
No tengo ni idea de si mi hija de siete años entiende lo que es una pregunta retórica.
Pero lo practica mejor que yo, con una facilidad extraordinaria (no os pasa?)
- Detalles
- Categoría de nivel principal o raíz: Opinión
- Categoría: Joan Llopis
- Visto: 1525
Un Estat fallit / Un Estado fallido /JOAN LLOPIS TORRES
- Información
- Joan Llopis 28 Febrero 2021 1525 votos
(català / castellano)
Queden pocs dubtes que Espanya és un Estat fallit. Excepte per aquells que prioritzen l'optimisme voluntariós a la veritat, a l'inevitable pessimisme que provoca veure la realitat rutinària com un gris arc de Sant Martí. Un arc de Sant Martí que ha trastocat tots els seus colors en repetides franges grises de desesperança. Un corb a la sinistra. Un mal presagi. Un horitzó dibuixat sobre una geografia fictícia cosida amb bastes costures d'autòpsia ideològica. Sobre un avui ple de disbarats, un futur esperpèntic ple d'incerteses endevinat segons el caprici d'un negre graula. Excepte el que ens dibuixa colorit en una infantil aquarel·la la propaganda de l'Estat. A través d'un deute impagable i d'una reforma impossible de la Constitució, naveguen amb incontrolables vies d'aigua que només presagien l'enfonsament d'aquest vaixell impossible en un mar confús. Els que s'esforcen a mantenir el vaixell surant són el franquisme sociològic que sosté a la monarquia en defensa de si mateix, i la monarquia que defensa sense alternativa com a últim recurs a la Constitució en defensa de si mateixa i de res més. Curiosament i contra tota previsió històrica, sostinguts per Podemos, per sorpresa en alguna mesura pel PNB i Otegui (com a metàfora del que representa), i per ERC contra tot pronòstic independentista (La pitjor forma de negació és la demora: l'explicació doncs, demà. Oriol Junqueras: la independència de Catalunya demà per la via àmplia, o demà passat) l'ajornament és una negació com ho és un diàleg de sords a la solució de qualsevol conflicte. La mateixa inexcusable propaganda que inexplicablement ens presenta a JuntsxCat com una sociologia de dretes quan l'única essència que la defineix és l'independentisme. Qualsevol altre afegit és innecessari i els que es pretenen són falsos. El mateix absurd és esperar dels partits estatals, que en aquesta ficció es presenten com democràtics sent incapaços d'aixecar dels seus seients a uns quants senyors del CGPJ, que puguin modificar una Constitición blindada pel seu propi contingut i guardada amb armes (contra el poble que contradictòriament diu protegir de si mateix amb un paternalisme conegut de tots i d'ells mateixos ) No ens trobem davant d'una diversitat d'ideologies sinó davant d'ideologies contradictòries. Potser un dia en lloc de triar a qui ens governa, decidirem governar-nos a nosaltres mateixos. En previsió d'aquest futur el corb no sap on posar-se.
- Detalles
- Categoría de nivel principal o raíz: Opinión
- Categoría: Joan Llopis
- Visto: 766
ESCRIBIR / JOAN LLOPIS TORRES
- Información
- Joan Llopis 19 Febrero 2021 766 votos
Sobre un buen escrito, cuando esté terminado, ahora será el tiempo, el momento de escribir la novela. En seis días o en un instante inacabable. La literatura, el arte, todas las artes, y en imitación de ella, es la belleza que no crea la naturaleza.
Página 1 de 2
