Ratio: 0 / 5

Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado
 

Demà, dimecres 15 de març, a les set del vespre, l’IEC i les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat celebraran, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona), una sessió en memòria del pare Gregori M. Estrada i Gamissans, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, mort el 18 de març de 2015. En l’acte, que serà presidit per l’abat de Montserrat, Josep M. Soler, i el president de l’IEC, Joandomènec Ros, intervindran el germà Andreu Martínez, monjo de Montserrat; Romà Escalas, musicòleg i secretari general de l’IEC, i Joan Todó, que presentarà el llibre Respirar el segle. Un perfil de Gregori Estrada, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat i del qual és autor. Durant l’acte s’interpretaran diverses peces musicals.

El pare Gregori M. (Francesc) Estrada i Gamissans (Manresa, 1918 – Monestir de Montserrat, 2015) havia estat ordenat monjo el 1935 i sacerdot el 1942, era organista, director de cor, musicòleg, compositor i docent, i des del 1992 era membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Josep Massot i Muntaner, president de la Secció i també monjo de Montserrat, el va definir arran de la seva mort com «una persona molt treballadora i un dels millors organistes de Montserrat», i va destacar el paper que va tenir com a promotor de l’ús de la llengua catalana en la composició de textos per a la litúrgia a partir del Concili II del Vaticà, que es va celebrar als anys seixanta del segle passat. Estrada també era soci de la Societat Catalana de Musicologia, filial de l’IEC, de la qual va ser president entre els anys 1979 i 1991.

Format a l’Escolania de Montserrat amb els pares Anselm Ferrer, Àngel Rodamilans i Aleix Ildefons Civil, va continuar els estudis d’orgue amb Josep Muset i Ferrer al Conservatori Superior de Música del Liceu. Va cursar els estudis eclesiàstics a Montserrat, els quals va compaginar amb l’ofici d’organista de la comunitat. Durant la Guerra Civil, va prosseguir els estudis eclesiàstics i musicals als monestirs alemanys de Beuron i Maria Laach, i després va fer un curs de teologia al col·legi benedictí de Sant Anselm de Roma.

En la dècada dels anys quaranta va estudiar harmonia i contrapunt amb Josep Barberà i Cristòfor Taltabull. El 1950 va perfeccionar l’orgue amb André Marchal i la fuga amb Charles Koechlin, a París. Va tenir una dedicació destacada com a organista al Monestir de Montserrat i en els treballs de musicologia sobre el Llibre Vermell de Montserrat i els mestres de l’Escolania de Montserrat. També es va dedicar a la composició, sobretot de música religiosa i litúrgica, primer en llatí i, després del Concili II del Vaticà, en català. Va promoure els tallers d’orgueneria de Collbató i de campanes de Montserrat. Va dirigir el cor monàstic de Montserrat i fou el creador i director de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat, que van iniciar a Montserrat el 1970 i que es continuen organitzant ininterrompudament per facilitar la participació de l’assemblea en melodies de textos litúrgics.

Otros articulos relacionados.....
 Buscador Grupo Pladesemapesga con tecnología de Google

En el motor de búsqueda te ayudamos a encontrar exactamente lo que buscas.

 AyTP Acción y Transparencia Publica..